Claustrofòbia
Claustrofòbia, por infundada a estar en un espai tancat i les manifestacions del qual són les sensacions d’ofegar-se i els trastorns nerviosos, que poden desencadenar en una crisi de pànic.
La claustrofòbia és una de les fòbies que acompanya al comportament obsessiu. El temor pot aparèixer lligat a qualsevol espai tancat, o només a alguns (un ascensor, una sala de cinema o teatre, un aula). També pot estar associat a la presència de persones o a l’absència d’elles, i connectat amb altres elements diversos. El psicoanàlisi, que ha estudiat la etiología i gènesi d’aquesta fòbia, considera que va unida a sentiments de culpabilitat produïts per un desenvolupament anòmal de la sexualitat. També apareix amb freqüència lligada a sentiments d’angoixa que es remunten a la infància i que poden tenir o no una causa específica. Les relacions amb la mare, en les quals es donen sentiments ambivalents (amor-odi), s’han descrit també com causa d’aquest tipus de fòbies. El mecanisme pel qual es forma és el genèric de tota fòbia: la por interior impulsiu es desplaça cap a un objecte extern.
41 hores deuen ser suficient per crear un nou trauma.
