EduArdPc - Autobiografia

The Big Bang Theory (en català La teoria del Big Bang) és una comèdia estatunidenca produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady pels estudis Chuck Lorre Productions, Warner Bros Television. Va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal de televisió CBS als Estats Units.

La primera temporada constava inicialment de 22 episodis, però degut a la vaga de guionistes de 2007, es va reduir a vuit capítols. El març de 2008, la CBS va anunciar l’emissió de nou capítols més i que es rodaria la segona temporada.

Sinopsi

Leonard i Sheldon són dos joves físics brillants que comparteixen treball i apartament a Pasadena, Califòrnia, però tot i ser superdotats, les seves habilitats no els són útils per interactuar amb gent normal i corrent, sobretot amb dones. Són molt aficionats als videojocs, còmics i a la ciència-ficció. Acostumen a jugar al “Halo” i al “Worls of Warcraft“, són fanàtics de “Flash“, “Superman“, “El senyor dels anells” i “La guerra de les galàxies” entre d’altres. La sèrie comença amb la mudança de l’atractiva Penny al pis de davant del replà i fa èmfasi en la dificultat que tenen els dos protagonistes, juntament amb els seus amics Howard i Rajesh, representats com autèntics friquis, per relacionar-se amb persones fora del seu entorn social i desembocant en un seguit de situacions còmiques. A més, Leonard veu en Penny un nou univers de possibilitats…. incluint l’amor.

(més…)

Si quieres construir un barco, no empieces por buscar madera, cortar tablas o distribuir el trabajo, sino que primero has de evocar en los hombres el anhelo de mar libre y ancho.

Antoine de Saint-Exupéry

Així comença la introducció del llibre “La dirección por Valores” d’en Salvador García.

El llibre tracta de la utilització dels valors com a eina de lideratge estratègic a les empreses. Tot just he començat a llegir el llibre, però te molt bona pinta. Ja us aniré explicant del que tracta.

Fins aviat!!!!

La Mar m’ha fet arribar un fragment del llibre el petit príncep.

Espero que us agradi i us faci meditar.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…) (més…)